L’acte En Record del Mestre va ser una trobada de persones que es van sentir com a casa i a la vegada van poder veure plenament cobertes les expectatives de qualitat i de rigor tant en l’apropament a la biografia i obra de Pompeu Fabra que s’oferia mitjançant el monòleg interpretat per Rosa Cadafalch com en el treball que s’està desenvolupant dins el Projecte Parlar Penedesenc, una part del qual ja s’ha plasmat al web del Parlar Penedesenc que es va presentar.
L’acte fou conduït per Joan Solé i Bordes, que amb el seu coneixement va afegir noves dades sobre els diferents punts de vista que van haver en relació a com s’havia de fer la normalització del català en temps previs a l’obra de Fabra.
La representació teatral, que va ser llargament ovacionada en acabar, no només va explicar d’una manera amena i fidel la vida del Mestre Fabra, sinó també tot el context en què es va desenvolupar, la situació familiar, social, econòmica i política que van marcar les circumstàncies de la seva vida. Rosa Cadafalch ho va fer des d’una vessant propera, perquè partia d’un fil conductor emotiu: el descobriment de qui era Pompeu Fabra gràcies a la troballa d’una maleta, una petita maleta verda, on l’àvia de qui narra la història, havia dipositat els seus tresors més valuosos, entre ells el diccionari Fabra i el bitllet de tramvia del dia que el va conèixer en un d’aquells viatges que Fabra feia entre Badalona i Barcelona per anar o tornar del seu treball. El paral·lelisme de qui va tenir una part de la família exiliada a Prada de Conflent on també estaven exiliades persones com Fabra o Pau Casals i d’altres moltes famílies catalanes donava a l’obra una dimensió molt més humanitzada del seu protagonista. La interpretació de Rosa Cadafalch, intensa i propera, va captar l’interès del públic des del primer moment fins el darrer. El guió, obra de Pep Pla i de Rosa Cadafalch, és àgil i es fa entenedor per a tots els públics, i fa un recorregut des de la infantessa fins els darrers moments de la vida de Fabra.
Per la seva part, Ramon Marrugat i Cuyàs va explicar la dimensió i les dificultats que planteja fer un estudi dialectològic del lèxic del parlar penedesenc, i ho va fer d’una manera amena i a la vegada científica. Cal destacar el rigorós plantejament del tractament i contingut de cada fitxa de cada paraula que ja apareix al web del Parlar Penedesenc que el projecte denota. Així mateix Ramon Marrugat va animar a continuar el projecte, tant en la recollida d’informació com en el tractament que permet fer el retorn i facilitat a tothom un major coneixement sobre les peculiaritats del parlar penedesenc.
El desenvolupador del web del Parlar Penedesenc, Josep Anton Calvet i Butí va exposar les característiques del web, destacant que s’ha volgut, de manera totalment volitiva, que sigui senzill d’aparença, intuïtiu i pràctic per qui accedeix a fer les consultes de les més de 300 paraules que ja conté. Va fer també una crida a tots els filòlegs que es vulguin incorporar i col·laborar en el projecte, perquè encara hi ha una gran tasca a continuar fent.
Pel que fa als discursos institucionals, Raimon Gusi i Amigó, regidor de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca i conseller de cultura i cooperació del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, va donar la benvinguda als assistents, destacant la tasca que en conveni amb ambdues administracions realitza l’IEP a Vilafranca i a l’Alt Penedès.
Josep Santesmases i Ollé vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i president de la Coordinadora de Centres de Parla Catalana, va subratllar el fet que el projecte Parlar Penedesenc hagués obtingut aquest mateix any la beca Joan Veny que s’atorga a través de l’IRMU.
La Directora General de Política Lingüística Ester Franquesa i Bonet va celebrar l’èxit popular que ha tingut l’Any Fabra, en el qual s’inscrivia l’acte En Record del Mestre Fabra, informant que han estat més de 700 les activitats desenvolupades, la major part d’elles organitzades per entitats com l’IEP.
Va encoratjar a l’IEP a seguir la tasca que estava realitzant, valorant molt positivament el que es feia en l’àmbit de la llengua. També va fer esment a la gran relació que existia entre el projecte Parlar Penedesenc i les idees que expressava Pompeu Fabra, idees que queden molt ben evidenciades al consell que va donar a Joan Oller: "D'un mot esbrini'n ben bé el significat..., i ja pot emprar-lo. Els gramàtics ja l'estudiaran després”. També va destacar el fet que Pompeu Fabra fos, no només el geni ordenador de la llengua, sinó també un veritable polític.
L’acte es va cloure amb la intervenció de la presidenta de l’IEP Dolors Garcia i Martínez, qui va afirmar que res podia afegir a tot el que sobre Pompeu Fabra o sobre el projecte Parlar Penedesenc s’havia dit ja, i que per això es limitaria a explicar el què i el perquè de l’obsequi que s’anava a fer a tots els presents.
Va explicar que tot havia començat el dia que l’IEP havia rebut, conjuntament amb totes les entitats que formen part del Cens d’Entitats de Foment de la Llengua Catalana, un reconeixement especial dins els Premis Fabra 2018. Va afirmar que el que havien rebut era un premi col·lectiu, com col·lectiva és la llengua; atorgat a entitats molt diverses entre si, com divers és el lèxic o diversa és la fonètica; però que a la vegada era un premi perfectament individualitzat per a cadascú dels premiats, de la mateixa manera que cada persona, a partir d’una mateixa llengua, construeix la seva pròpia manera d’expressar-se, fins el punt que se’ns pot reconèixer per la manera com parlem o com escrivim.
Va afegir que en el cas del projecte del Parlar Penedesenc l’IEP ha comptat, i espera seguir comptant, amb la col·laboració de totes aquelles persones que de manera voluntària i puntual han aportat dades sobre el lèxic o sobre expressions que a cada població del Penedès es considerem com a pròpies.
Per totes aquestes raons l’IEP havia considerat que calia compartir aquell premi, no només amb els associats i associades, sinó també, amb la societat penedesenca representada per aquelles persones que no sent associades havien contribuït a ampliar el lèxic del Parlar Penedesenc. Només mancava decidir com fer-ho, assumint però que només podria fer-se d’una manera simbòlica i limitada.
El premi que havia rebut l’IEP era una litografia numerada, l’original de la qual és obra de l’escultor Manuel Cusachs i Xivillé. I la idea va ser poder fer una reproducció de la litografia, a mida DinA 4, per obsequiar-la a tots els associats i associades i a tots els present en l’acte En Record del Mestre Fabra.
Posats en contacte amb Montserrat Nadal i Milà, Cap del Servei de Foment de l’Ús del Català, l’IEP va explicar la idea i demanar els permisos pertinents, obtenint la plena col·laboració tant de la Generalitat de Catalunya com de l’autor Manuel Cusachs i Xivillé, amb qui, fins i tot, havien tingut l’ocasió de parlar de procés tècnic que s’estava emprant per fer les reproduccions.
La presidenta de l’IEP va voler destacar el gran suport tècnic que havien tingut d’en Juan Anton Carmona d’Imprès Ràpid, on s’havia realitzat els facsímils de la litografia, i la gran tasca de preimpressió realitzada per Montserrat Cuscó que havia permès obtenir l’alt nivell de qualitat que es palesava en contemplar les reproduccions.
El punt i final de l’acte va consistir en una degustació de vi tranquil i de vi escumós ofert per gentilesa de Llopart (Heretat Can Llopart de Subirats (CORPINNAT). Per acompanyar la degustació l’IEP amb la col·laboració de La Granja va oferir uns “Bufats del Penedès”
El capítol d’agraïments.
En nom de l’IEP la seva presidenta va informar que l’acte havia estat realitzat en conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb la col·laboració del VINSEUM (va destacar i agrair la tasca realitzada per totes les persones que havien intervingut, des dels responsables de la neteja als tècnics i administratius, sense oblidar a la direcció per la seva total col·laboració). També va informar que l’acte comptava amb la participació del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, del Consell Comarcal del Baix Penedès i del Consell Comarcal del Garraf, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) de la Diputació de Barcelona, de la Diputació de Tarragona i de l’Obra Social Fundació La Caixa.
A l’acte van assistir, a més del càrrecs ja citats, la regidora de l’Ajuntament de Subirats Lluïsa Sueiro I Iglesias, i la Diputada del Parlament de Catalunya Lluïsa Llop i Fernàndez.
L’acte va comptar amb el suport d’un equip de voluntaris compost per: Jordi Valls (fotògraf); Àngels Parés, Julià Poveda, Lluna Ruiz i Miriam Marcé (Protocol) a qui l’IEP agraeix la seva col·laboració desinteressada i imprescindible.
Inauguració de l'exposició "Tota pedra fa paret" a Vilanova
05 d'abril de 2024
Col·laboreu amb la revista Del Penedès
15 de març de 2024
Aquí pots presentar les teves al·legacions al nou Catàleg del Paisatge de la Vegueria del Penedès
18 de març de 2024
L’assemblea de l’Institut d’Estudis Penedesencs ratifica la voluntat de consolidar-se com la institució cultural de referència del Penedès
16 de març de 2024