El llibre
Imprès a tot color és un exhaustiu estudi sobre l’obra inventariada i catalogada d’Eugeni Campllonch, escrits en un estil divulgatiu de fàcils lectura.
És l’únic llibre editat, a dia d’avui, dedicat a Eugeni Campllonch, qui va ser arquitecte en un moment (finals del segle XIX principis del segle XX) en que les poblacions necessitaven créixer i respondre a les necessitats de noves planificacions urbanes i noves construccions tant particulars com industrials. Així mateix va ser arquitecte municipal a Vilafranca del Penedès.
Aquest llibre estava en procés de realització quan va morir l’autora, Pilar Soler Garcia. En les darreres converses que vam mantenir, es mostrava feliç de saber que el llibre veuria la llum i que cada pas que anaven fent completava els requeriments per fer-lo realitat.
Ens hagués agradat que ho hagués pogut veure publicat i que ens pogués acompanyar en la presentació. Qui si ens acompanyarà serà la seva filla Dolors Arbós Soler (professora de l’Institut Eugeni d’Ors)
Ara el llibre i les diverses presentacions que farem del mateix, seran un petit homenatge a una persona enamorada de Vilafranca del Penedès i la seva història. Pilar Soler va ser una gran companya com a sòcia de l’IEP, i sempre la recordarem amb molt d’afecte.
Eugeni Campllonch i Parés
Passejar per Vilafranca implica anar veient en molts dels seus espais emblemàtics, edificis que són fruits dels projectes que com arquitecte va planificar Eugeni Campllonch. Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1870, va estudiar arquitectura obtenint el títol l’any 1893, tot just feia vuit anys que s’havia creat l’Escola d’Arquitectes a Barcelona. Era un temps on l’arquitectura encara no estava reconeguda com una professió liberal i els arquitectes compartien espai amb els mestres d’obres.
La base formativa que va rebre anava lligat a les fórmules del Neoclassicisme, però al llarg de la seva carrera evolucionarà cap a un eclecticisme que li permetia utilitzar diferents tendències en funció del tipus d’edifici, així trobarem un estil neogòtic a la casa Sala i Mestres (1894) el maó vist a la Casa Dalmau (1896) o la ceràmica vidriada i el ferro forjat amb maó vist en els emmarcaments a la casa Berch i Galtés (1897), materials propis de l’estil modernista.
Més enllà de Vilafranca podem veure obra arquitectònica o planificacions urbanístiques d’Eugeni Campllonch a l’Arboç, a Girona, a l’Ordal, a Banyeres del Penedès i a Buenos Aires.
Altra faceta de la seva activitat professional va ser la de dissenyador de mobiliari com ara el que va dissenya pel Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilafranca,, així com pel despatx del batlle, la secretaria, l’avantsala i la sala de reunions de l’Alcaldia.
Eugeni Campllonch va morir l’any 1950 a Buenos Aires, on, d’entre les seves obres, cal destacar el Centre Català (1928).
Pilar Soler Garcia
Barcelona, 1940 – Vilafranca del Penedès, 2018
Es va traslladar a Vilafranca l’any 1946, on va viure des d’aleshores fins al seu òbit.
Llicenciada en Geografia i Història (UNES 2001), doctora en Història de l’Art (UB 2013), la seva tesi doctoral va tractar sobre “La marqueteria artística: el taller J. Sagarra. Barcelona 1940-1965”. Va ser una conferenciant especialitzada en història del mobiliari, destacant les dissertacions al Museu del Modernisme o al Museu del Disseny de Barcelona. Així mateix va escriure nombrosos articles a revistes com ara Res Mobilis, Tahüll o del Penedès.
Inauguració de l'exposició "Tota pedra fa paret" a Vilanova
05 d'abril de 2024
Col·laboreu amb la revista Del Penedès
15 de març de 2024
Aquí pots presentar les teves al·legacions al nou Catàleg del Paisatge de la Vegueria del Penedès
18 de març de 2024
L’assemblea de l’Institut d’Estudis Penedesencs ratifica la voluntat de consolidar-se com la institució cultural de referència del Penedès
16 de març de 2024