Publicació número 154
El ferrocarril al Penedès, més d'un segle de patrimoni
Autor/s: Joan Montserrat i Montsant
Joan Solé i Bordes




Edició: Primera

Any publicació: 2007

Págines: 164

ISBN: 978-84-86933-82-1

Tema:

Periode:

Municipi/comarca:

Preu:

Índex:
Pròleg Pilar Garcia Directora del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Introducció El ferrocarril al Penedès Gelida Sant Sadurní d’Anoia Lavern-Subirats La Granada Vilafranca del Penedès Santa Margarida i els Monjos

Síntesi:
Aquesta és la proposta d’una ruta centenària pel Penedès, una ruta amb més d’un segle d’existència tot fent servir el vehicle predilecte dels somnis infantils: el ferrocarril. Una màquina amb rodes, caldera, carbó, aigua i xemeneia, que va revolucionar el segle XIX. Per molts era un monstre que feia molt de soroll, esbufegava per tot arreu i, a més, escampava molt de fum; un cavall sobre rodes de ferro, que corria i que, amb el pas del temps, ha passat d’aquell anar a 40, a velocitats com la de 575, sempre quilòmetres per hora. D’aquí que us proposem aquest viatge just quan la nostra terra és a punt de veure el tren d’alta velocitat, una nova línia de ferrocarril que ens travessa, ens afecta i esperem que aporti millores en la comunicació d’una terra, el Penedès que, una vegada més es qualifica com a terra de pas. N’hi va haver que van veure en el tren una màquina ferotge que començava a fer-los la competència, que corria més de pressa que la seva diligència. Els empresaris de transport amb diligència “per camins” si veien que a la seva ruta es començava a parlar de ferrocarril ja podien començar a tremolar. Però el cert és que, de mica en mica, milers de barres de ferro, paral·leles, una darrera l’altra, anaven canviant el paisatge. Començava a néixer un nou mitjà de transport per fer la competència amb la velocitat al transport per camins o carreteres. L’aposta pel ferrocarril dels inversors, a nivell particular i també a nivell bancari, va posar a l’abast el capitals que van fer possible el ferrocarril -fins i tot per camins tan difícils com els de les costes del Garraf- i va desenvolupar l’anomenada revolució industrial i amb ella la producció, el transport i l’agricultura i va canviar la vida de les persones. Una revolució que encara no ha acabat i que, després de més de 150 anys d’existència, ara vol competir amb l’invent de principis del segle XX: l’avió. Començarem el nostre viatge a Gelida i agafarem una màquina, si pot ser de les velles, de vapor, per arribar a Sant Vicenç de Calders -l’inexistent municipi del Baix Penedès, ara a Coma- ruga terme municipal del Vendrell-, allí farem un canvi de tren per resseguir el camí de la costa fins arribar a l’estació de Garraf, a l’altre extrem de la comarca, aquest cop, però, circulem en una unitat elèctrica d’última generació: l’Euromed, a 160 quilòmetres per hora. Un centenar de fotografies, seleccionades d’entre un immens conjunt de testimonis gràfics, ens volen ajudar a conèixer la història i la realitat d’aquest patrimoni de dues xarxes ferroviàries catalanes, que formen una part del vuit català(*). La primera, la més antiga, passa per l’interior, via Vilafranca, la segona, una mica posterior en el temps, voreja el mar Mediterrani, via Vilanova i la Geltrú. Un patrimoni canviant, sovint reformat o afectat pels esdeveniments històrics, però que ha format i forma part de la vida i la realitat de moltes generacions de persones del Penedès. Hem estructurat el llibre seguint les dues línies, una estació rera l’altra, per tal de no fer el seu contingut massa feixuc, però amb la voluntat també que el volum sigui un manual de consulta hem afegit un complet recull de dades en un annex final que fa referència a detalls concrets de cada fotografia.