Free cookie consent management tool by TermsFeed Lloren del Peneds colloca llambordes per rememorar les vctimes del franquisme



Lloren del Peneds colloca llambordes per rememorar les vctimes del franquisme

05 de juliol de 2024



Lloren del Peneds celebrar el proper 6 de juliol de 2024 a les 19h a la Rambla Marinada un acte de reparaci jurdica de les 21 vctimes i represaliats pel franquisme en l'mbit de poble entre els anys 1938 i 1978. Aquest acte, emmarcat en el projecte Terra de llorers i que ha comptat amb la collaboraci de l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Arxiu Comarcal del Baix Peneds vol posar de manifest tot el dolor que va provocar el franquisme i mantenir viva la memria en el moment actual d’auge de l’extrema dreta a casa nostra.

Per a dur a terme aquest esdeveniment, s’ha demanat a la Generalitat de Catalunya la nullitat de ple dret, originria o sobrevinguda, de totes les causes, sentncies i resolucions que van afectar a aquestes persones, i s’entregaran als familiars de les persones represaliades.

L’acte comptar amb la presncia de la consellera de Justcia, Drets i Memria de la Generalitat de Catalunya Gemma Ubasart, l’alcaldessa de Lloren Montserrat Ventosa, representants de la Diputaci de Tarragona, la Vegueria Peneds i el Consell Comarcal del Baix Peneds i diversos alcaldes del territori.

*Llambordes commemoratives*

Per recordar aquells fets i les seves vctimes, l’Ajuntament de Lloren ha collocat llambordes commemoratives davant de les cases on van viure seguint el mateix estil que les Pedres de la Memria (Stolpersteine) en memria de vctimes del nazisme. Durant l’acte es presentar el mapa amb totes les llambordes que en finalitzar es podr resseguir.

Seguidament, es far la presentaci de l’obra Exhumaci n4, de Miquel Garca, on es presenta una llista amb les dades de 181 penedesencs executats i inhumats en fosses comunes pels franquistes entre 1939 i 1952.

Terra de llorers s un projecte multidisciplinari, iniciativa de Ramon Sicart Batet, que consta d’un seguit d’accions en qu la recuperaci histrica dialoga amb les arts contempornies.