Itinerari Literari pel Vendrell 2012

Divendres 20 de juliol
El Vendrell
El Pont de França
Dos quarts de vuit del vespre

L’itinerari literati es fa pel centre històric del municipi del vendrell, on es recorren els carrers de la vila a través de textos d’autors locals i de la seva vinculació amb la societat de finals del segle XIX.

Es visiten 15 escenaris diferents on s’explica la seva referència amb el passat i present, i es llegeixen textos en veu alta d’autors com Àngel Guimerà, que centra en bona part la ruta.

Durada: 2h aprox.

Punt de trobada: pont de França

A càrrec de Neus Oliveras

Informació i reserves:

IEP– 938921979

IEP Vendrell: 977 18 29 82

(dimecres i divendres de 6 a 8)

Regidoria de cultura: 977 66 56 84

Preu.:5€

Socis IEP: 3€

Socis TR3SC. 2×1

Ardhara. 25è Aniversari

Divendres 20 de juliol
El Vendrell
Sala Portal del Pardo
Vuit del vespre

Ardhara. 25è Aniversari

 

El proper divendres 20 de juliol, a les 20:00

 

Sala Portal del Pardo, carrer Major, 20. El Vendrell

 

L’acte comptarà amb l’actuació del Quartet de Saxos de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrel

 

l

L’exposició romandrà oberta fins al 18 d’agost del 2012.

 

Horari:

 

De dilluns a divendres de 18:00  a  20:30

 

Dissabtes d’11:00 a 13:00  i de 18:00  a 20:30 .

 

Els diumenges i festius tancat.

 

Diumenge 29 de juliol a les 11.30  visita comentada a l’exposició a càrrec dels artistes i conferència  amb el tema, Exposicions d’Art del Penedès 1926, 27, 29, a càrrec d’Imma Socias Batet

Exposició: Xavier Cuenca. Geografia Humana

Del 29 de juny al 15 de setembre
Vilanova i la Geltrú
Centre d’Art Contemporani La Sala

L’exposició Xavier Cuenca. Geografia Humana revisa l’obra recent d’un dels escultors contemporanis més importants de Vilanova i la Geltrú. La sala de les Voltes de La Sala acull 6 grans escultures de bronze, 4 de les quals han estat realitzades expressament per a l’ocasió. Lesescultures de Xavier Cuenca (Vilanova i la Geltrú, 1958) reflexionen sobre l’encaix de l’home amb la naturalesa.

Representa fragments de figura humana amb textures inspirades en la geografia del Garraf. El mateix estil que trobem present en els seus coneguts monuments pel litoral català: Gavà, Barcelona, Argentona, Sant Pere deRibes o Rubí.

Xavier Cuenca és un dels pocs escultors a Catalunya que realitza íntegrament cadascun dels
processos de l’escultura amb bronze (el modelat amb argila, el negatiu amb guix, la cera, la cocció del fang i la fosa del bronze). Tots aquest processos es mostren a l’exposició en un vídeo fet per la productora Films d’art, i té com a protagonista la darrera escultura feta per Cuenca: el bou escorxat.

Selecció de textos del catàleg

Xavier Cuenca. Geografia Humana [fragment del text]
per Albert Mercadé

“Xavier Cuenca vibra amb els processos tècnics i materials, i d’allà en surt la principal energia que desprèn la seva obra. És un dels pocs escultors que coneixem a Catalunya que realitzi manualment tots i cadascun dels processos de la realització del bronze, íntegrament al seu taller de Vilanova: el modelat de l’argila, el negatiu en guix, l’aplicació i escalf de la cera, la fosa del bronze i, finalment, el procés final de soldadura. Segurament, part d’aquesta explicació la trobaríem en la seva condició de fill de constructor. Al costat del seu pare, Cuenca aprengué prematurament una gran varietat de tècniques i oficis –soldar, tècniques de fusteria, la cocció del totxo a les bòviles…- que el ermeteren arribar a les escoles d’art de Vilanova –
l’escola d’art de la plaça de les Casernes, l’escola d’art dels franciscans-, a una edat molt precoç i amb un notable avantatge tècnic respecte els seus companys d’estudi.

Cuenca es recrea principalment amb la puixança de la matèria, amb les irregularitats texturals que troba en el paisatge i que li serveixen com a pell dels seus cossos humans fragmentats; cossos ambigus i escapçats, atrapats en un estadi de metamorfosi entre l’home i la geografia.
Les textures de les escultures de Xavier Cuenca manifesten un coneixement molt precís del propi entorn geogràfic del Garraf: sec, calcari, transitat; curull de fòssils, ossos i vestigis d’aquesta singular regió catalana, una de les úniques del litoral català que conserva sòl calcari del Cretaci, del període prehistòric en que Catalunya entera estava submergida formant una
conca marítima.

Al seu torn, l’estat fossilitzat i fragmentari de les escultures de Xavier Cuenca és indiciària de la preocupació de l’artista per qüestions relatives a la memòria i l’existència. Ens recorda aquella màxima d’Apel·les Fenosa, per qui «l’escultura són els ossos de la civilització». Ens sembla que a Cuenca no li interessa reflexionar sobre el triomf de la vida o de la civilitat –com si que entenien els clàssics-, sinó sobre les preocupacions de l’home, la seva naturalesa mortal, o les contrarietats de l’existència. Per aquest motiu, entenem que cal trobar l’explicació a l’obra de Xavier Cuenca cercant una tradició artística vinculada a la figuració existencial europea.

Xavier Cuenca i el mite d´Osiris. [fragment del text]
Per Oriol Pi de Cabanyes

[…] Xavier Cuenca té l´ofici, l´energia vital i la voluntat expressiva necessària per fer una obra amb prou personalitat. Com la que presenta ara, per primera vegada en solitari, a la seva Vilanova i la Geltrú natal.

[…] Xavier Cuenca treballa artísticament el cos humà per peces, com si volgués insinuar que en la part hi ha també el tot. I és que som carn, sí, però no només carn. Perquè allò que hi ha en l´obra és també la presència d´allò que sembla que no hi és (perquè no es veu…).

És amb aquesta actitud que en podríem dir metonímica (o de la part pel tot) que Xavier Cuenca ressuscita idealment els trossos del cos (humà o animal) en una unitat superior (com ho és sempre la unitat a què aspira l´Art).

I expressen també un sentit els ulls farcits d´imatges que han pres forma i volum en una sèrie anterior. O aquestes cotilles o gàbies minerals que empresonen les ànimes humanes de la mateixa manera que ho fan, segons com, els cossos o les estructures socials.

L´obra de Xavier Cuenca gira, en el fons, entorn d´aquestes preocupacions fonamentals. Tracta del cos glorificat potser mecànicament en les seves parts, de la llibertat o no de l´esperit, de la matèria com apossibilitat de nova vida.

Informació d’interès
Centre d’Art Contemporani La Sala · C. Joaquim Mir, 12 ·
08800 Vilanova i la Geltrú · 93 816 90 01

Horaris:
De dimarts a dissabte, de 18
diumenges i festius, d’11 a 14 h

Com arribar-hi:

Per carretera: autopista Pau Casals C-32 (túnels del
Garraf) – carretera de les Costes C- 31 – autopista AP-7
direcció Tarragona / Barcelona – autopista AP-2 fins al
Vendrell.

En tren: RENFE línies C-2 Barcelona Sants – Vilanova i la
Geltrú – Sant Vicenç de Calders – Ca 1 Tortosa –
Tarragona – Vilanova i la Geltrú – Barcelona – Ca 3 Riba-
Roja d’Ebre – Reus – Tarragona – Vilanova i la Geltrú –
Barcelona.

Pàrquings propers: plaça de la Peixateria i plaça de les
Casernes.