CANÇÓ DE NADAL
Cantava lo pardal:
-Avui, nit de Nadal,
veureu nàixer una estrella
i ja mai més hi haurà,
ni el món mai ne veurà,
una altre de pus bella.
Cantava al rossinyol:
-No estrella. sinó sol
de llum enlluernadora;
pels homes i ciutats,
pels segles, pels estats,
llum esdevenidora.
I l'oreneta diu:
-Ne passaré jo el riu,
també la mar salada,
pels pobles aniré,
la nova els portaré
al rompre de l'albada.
I l'ona rodolant
ne diu, tot gemegant,
quan son camí termina:
-Escoltau bé, tothom:
lo Verbo s'ha fet hom,
la llibertat doctrina.
I l'àngel diu: -!Oh, estel,
que enjoies tot lo cel,
oh, fill sant de Maria!,
¿los homes, en Ia creu
veuran el fill de Déu
morir en l'agonia?
I diu la rosa: -¡Oh, sol,
per tu portaré dol
mentre ne dur ma vida!
No vull més color blanc,
que de color de sang
per tu aniré vestida.
I onades i aucellets,
floretes i angelets
ensems ne diuen ara:
-Oh, pobles, races, reis,
¿teniu, en vostres lleis,
pena de mort encara?
Poema de Les Esperances i records (Barcelona 1866) de Víctor Balaguer i Cirera (1824 - 1901).
Amb motiu dels 200 anys del seu naixement.
Nadala de l'Institut d'Estudis Penedesencs
16 de desembre de 2025
Presentació a Sant Quintí de Mediona del llibre "Del Penedès als camps d'extermini nazis"
28 de novembre de 2025
Segona sessió de presentació de comunicacions de les XXXI Jornades d'Estudis Penedesencs
16 de novembre de 2025
La malvasia més enllà d'un vi dolç
15 de novembre de 2025